Des d’una pràctica crítica de la interculturalitat, aplicada al treball comunitari, cada dia veiem i contrastem la incongruència de construir relacions respectuoses de la diversitat, de promoure la interacció positiva i el diàleg intercultural des de l’horitzontalitat i igualtat real d’oportunitats, i poder generar vincles i sentits de pertinença compartits…. en un marc normatiu que condemna a la “il·legalitat” (quina fal·làcia abominable, parlant d’éssers humans!) les persones precedents d’altres països, veïnes i veïns que aspiren a desenvolupar la vida en igualtat de drets i deures amb la resta de la societat.
>> Perquè la irregularitat suposa una condemna a l’explotació laboral, la invisibilitat enfront de les institucions, la desprotecció legal o l’exclusió de facto de serveis públics essencials com l’educació i la sanitat.