Davant de la crisi social, econòmica, de seguretat humana, provocada per l’estat excepcional derivat del Covid, i per l’absència de polítiques públiques orientades a revertir les desigualades estructurals, d’accés a la salut, a l’ocupació, a una alimentació saludable… en definitiva de drets d’una part important de la població, s’han multiplicat les iniciatives de caràcter comunitari, veïnal, autorganitzades, a partir de moviments de base, des del teixit associatiu i de la ciutadania mobilitzada des de una solidaritat horitzontal.
Son moltes les xarxes de suport que han sorgit arreu del territori, que articulen diverses accions per cobrir diverses necessitats, entre les quals, una de les prioritàries és evidentment l’accés als aliments.